Personalitzar les preferències de consentiment

Utilitzem cookies per ajudar-te a navegar de manera eficient i realitzar determinades funcions. A continuació, trobaràs informació detallada sobre totes les cookies segons cada categoria de consentiment.

Les cookies que es classifiquen com a "Necessàries" s'emmagatzemen al teu navegador, ja que són essencials per habilitar les funcionalitats bàsiques del lloc.... 

Sempre actiu

Les cookies necessàries són crucials per a les funcions bàsiques del lloc web i el lloc web no funcionarà de la manera prevista sense elles.Aquestes cookies no emmagatzemen cap dada d’identificació personal.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.

No hi ha cookies per mostrar

Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.

No hi ha cookies per mostrar

Les galetes publicitàries s’utilitzen per oferir als visitants anuncis personalitzats en funció de les pàgines que van visitar abans i analitzar l’eficàcia de la campanya publicitària.

No hi ha cookies per mostrar

Història

  • Els Primers Jonquerencs, malgrat que l’envejable posició geogràfica de la vall on es troba emplaçada la Jonquera, que la convertí, probablement des de la llunyana prehistòria, en una important zona de pas, no s’ha trobat, almenys fins avui, restes de cap període paleolític.
    Les Primeres notícies arqueològiques que ens parlen d’avantpassats en aquesta franja submontanya del Pirineu Oriental, són del neolític mitjà, és a dir, no més enllà del 3.500 al 2700 aC. Aquestes restes són sobretot de tipus megalític: dòlmens, menhirs, etc. sent el territori de la Jonquera un dels espais més rics en aquesta classe de monuments prehistòrics a l’Albera, concentrant-se principalment a les zones de Mas Baleta, els Estanys, Canadal, Requesens i Sant Pere de Pla de l’Arca.
  • La petja dels Romans es coneix pel pas de la via principal que unia Roma amb la península Ibèrica, la “Via Domícia”, convertida, més endavant, en “Via Augusta” al seu pas pel Coll de Panissars.
  • Des del punt de vista de l’hàbitat, l’entorn Jonquerenc sorgeix a l’edat mitjana com extremadament dispers, ben al contrari del que succeeix avui. No hi ha cap nucli concentrat en forma de pobla o vila, sinó solament “cellae” i Priorat, castells o torres de defensa i les cases aïllades dels pagesos, aparegudes des de l’època carolíngia.
  • Haurem d’arribar a la baixa edat mitjana perquè sorgeixi aquest nucli concentrat que actuarà de capital, i que es trobava enmig d’una fèrtil plana i, per tant, en una zona de més possibilitats agrícoles que altres territoris més forestals. La Jonquera d’aquells primers temps devia aparèixer, de moment, com un llogaret modest, format per l’església, potser també un o dos hostals i diferents cases de pagès, edificacions totes elles a la vora del camí i arredossades al votant del temple. El seu nom ens recorda l’existència d’abundants mates de joncs a la vora del riu.
  • Fins a la data tardana de 1453 no es concedeix la carta de poblament a la Jonquera. En aquells moments la Jonquera estava formada per dues unitats urbanístiques ben diferenciades que eren la Força (recinte fortificat) i un barri extramurs, però enganxat a la Força.
  • La pau dels Pirineus, signada entre les monarquies hispànica i francesa l’any 1659, suposa un fet important en la història local jonquerenca, ja que estipula la transferència del Rosselló a França i designa una línia fronterera que seguirà la carena meridional del Pirineu convertint la Jonquera en població de frontera.
  • Cap als anys 30 del s. XVIII, la Jonquera entra en una llarga etapa, en general, de progrés i prosperitat. Aquest millorament ve condicionat no sols per l’augment del trànsit i el comerç fronterers, sinó de manera especial per una més intensa explotació dels recursos del terme, sobretot el bosc (llenya i suro) o de les terres ermes per plantar-hi vinyes o alzines sureres.

El despertar econòmic provoca un augment demogràfic, resultat del qual serà un desbordament de la vella Jonquera amb la formació de nous barris a l’est i al sud que transformaran la fesomia urbana de la vila.