- Els Primers Jonquerencs, malgrat que l’envejable posició geogràfica de la vall on es troba emplaçada la Jonquera, que la convertí, probablement des de la llunyana prehistòria, en una important zona de pas, no s’ha trobat, almenys fins avui, restes de cap període paleolític.
Les Primeres notícies arqueològiques que ens parlen d’avantpassats en aquesta franja submontanya del Pirineu Oriental, són del neolític mitjà, és a dir, no més enllà del 3.500 al 2700 aC. Aquestes restes són sobretot de tipus megalític: dòlmens, menhirs, etc. sent el territori de la Jonquera un dels espais més rics en aquesta classe de monuments prehistòrics a l’Albera, concentrant-se principalment a les zones de Mas Baleta, els Estanys, Canadal, Requesens i Sant Pere de Pla de l’Arca.
- La petja dels Romans es coneix pel pas de la via principal que unia Roma amb la península Ibèrica, la “Via Domícia”, convertida, més endavant, en “Via Augusta” al seu pas pel Coll de Panissars.
- Des del punt de vista de l’hàbitat, l’entorn Jonquerenc sorgeix a l’edat mitjana com extremadament dispers, ben al contrari del que succeeix avui. No hi ha cap nucli concentrat en forma de pobla o vila, sinó solament “cellae” i Priorat, castells o torres de defensa i les cases aïllades dels pagesos, aparegudes des de l’època carolíngia.
- Haurem d’arribar a la baixa edat mitjana perquè sorgeixi aquest nucli concentrat que actuarà de capital, i que es trobava enmig d’una fèrtil plana i, per tant, en una zona de més possibilitats agrícoles que altres territoris més forestals. La Jonquera d’aquells primers temps devia aparèixer, de moment, com un llogaret modest, format per l’església, potser també un o dos hostals i diferents cases de pagès, edificacions totes elles a la vora del camí i arredossades al votant del temple. El seu nom ens recorda l’existència d’abundants mates de joncs a la vora del riu.
- Fins a la data tardana de 1453 no es concedeix la carta de poblament a la Jonquera. En aquells moments la Jonquera estava formada per dues unitats urbanístiques ben diferenciades que eren la Força (recinte fortificat) i un barri extramurs, però enganxat a la Força.
- La pau dels Pirineus, signada entre les monarquies hispànica i francesa l’any 1659, suposa un fet important en la història local jonquerenca, ja que estipula la transferència del Rosselló a França i designa una línia fronterera que seguirà la carena meridional del Pirineu convertint la Jonquera en població de frontera.
- Cap als anys 30 del s. XVIII, la Jonquera entra en una llarga etapa, en general, de progrés i prosperitat. Aquest millorament ve condicionat no sols per l’augment del trànsit i el comerç fronterers, sinó de manera especial per una més intensa explotació dels recursos del terme, sobretot el bosc (llenya i suro) o de les terres ermes per plantar-hi vinyes o alzines sureres.
El despertar econòmic provoca un augment demogràfic, resultat del qual serà un desbordament de la vella Jonquera amb la formació de nous barris a l’est i al sud que transformaran la fesomia urbana de la vila.